L'home manuscrit, de Manuel Baixauli

Tinc a les mans una faula sobre la literatura, l'escriptura, els personatges, les històries... I també sobre les inconveniències de la peresa, la fama, la vida, els diners...

L'home manuscrit té molts rerefons i aconsegueix despertar lectures a diversos nivells. La dicotomia entre realitat (confosa amb societat) i somni (confosa amb individualitat) hi és present tothora i estripa benes del ulls, sacseja mites i esberla preconcepcions. Sens dubte, cal rellegir-la, i cal llegir més obres de Manuel Baixauli.

Aquesta és la pàgina que Proa dedica a la novel·la, que ocupa un lloc digníssim a la magnífica col·lecció A tot vent: L'home manuscrit.

.

Adam Green, un bon noi

Adam Green té una veu excepcional, i la fa servir per cantar melodies senzilles que entren molt bé. Crea cançons curtes, amb ritme, classificables sota etiquetes imaginatives com ara pop-folk indie, però que, sobretot, són molt personals. I què us diré de les lletres... Hi barreja imaginació, surrealisme, rimes increïbles però factibles i una mica de mala llet. Si en veieu fotos, veureu que fa cara de bon noi, però no me'n refiaria del tot... Perquè mira que n'arriba a dir de grosses, a les cançons! Desgrano el rosari de les meves preferides: Bluebirds, Carolina, Emily, Jessice, Hard to be a girl, Teddy boys, We're not supposed to be lovers, Bunnyranch, Frozen in time, Morning after midnight...

Vegeu-ne la pàgina oficial: Adam Green

"Your love-life precedes you,
your son-in-law feeds you
injections of cortisone"

.

Après moi, le déluge, de Lluïsa Cunillé

Molt sovint la brevetat, en teatre, és un virtut. La Lluïsa Cunillé devia saber-ho quan va fer una obra breu, despullada, ambientada a la capital d'allò que un dia va ser el Zaire i que ara no és més que un territori pobre, desolat, assentat sobre un subsòl riquíssim en diamants i coltan. Après de moi, le déluge és un diàleg senzill entre dues persones, tallant com un matxet, i que deixa ferida.

Vegeu la fitxa de l'autora a Lletra: Lluïsa Cunillé.

.

Una història somiada, d'Arthur Schnitzler

Arthur Schnitzler, renovador de la literatura en alemany, és molt conegut pel seu teatre, que a l'època va tenir molt d'èxit. Les seves novel·les, sovint curtes, també tenen coses destacables, com és el cas d'Una història somiada, que és un relat trepidant, amb molt bon ritme narratiu, sobre el frenesí d'una nit. Es tracta d'una altra joia que els Quaderns Crema ens han dut amb la col·lecció Mínima Minor. La traducció, d'Anna Soler, és impecable.

Vegeu la web de l'editorial.

"Ja sé que és perillós... Potser és això precisament el que m'atreu"

.