dijous, 31 de desembre del 2009

Paraules d'Opòton el vell, d'Avel·lí Artís-Gener

Prodigi de llengua. Fabulació exquisida. Perversió de la història interessantíssima. Novel·la divertida. Protagonista entranyable...

No acabaria de fer frase com les de més amunt. Avel·lí Artís-Gener, el popular Tísner, va fer una obra molt important per a la literatura catalana que no s'ha valorat prou. Cal llegir Paraules d'Opòton el Vell per distreure's i riure, per entretenir-se amb una novel·leta d'aventures amb una llengua ufanosa, generosa de mots i expressions, per pensar amb un rerefons carregat d'ideologia i per establir paral·lelismes amb el món de debò, amb el de cada dia, que prou vegades no acaba de ser satisfactori. A l'hora de l'humor i del joc de paraules Tísner és l'amo, i més quan cal riure's d'un mateix, quan cal riure per no plorar.

Paraules d'Opòton el Vell fa temps que és a la MOLC.

.

2 comentaris:

  1. Hola,

    Per casualitat he arribat al teu blog i he estat fullejant algunes de les entrades. Molt interessats. Sobretot, prenc nota d'aquesta novel·la d'en Tísner que conec de nom i que mai no m'havia decidit a comprar.

    Si no les has llegides, et recomano de ple les obres d'en Llorenç Villalonga (en especial "Mort de dama", "Un estiu a Mallorca" i, clar, "Bearn"). Són fines, fines!

    Salutacions!

    *Manxiula*

    ResponElimina
  2. Manxiula,

    Celebro que t'hagi agradat el meu blog, però sobretot m'agrada que t'interessis per aquesta novel·la del Tísner. És una obra divertidíssima que no m'estic de recomanar a tor i a dret.

    Quant a les obres de Villalonga, a poc a poc les vaig llegint. Bearn i Mort de dama m'han encantat, i potser algun dia en parlaré al blog...

    Salutacions i fins aviat!

    ResponElimina